image NÚMERO 6. La Sirena image NÚMERO 6. La Sirena II
  • ca
  • es

Una tirada particular

El dijous 31 de gener no va venir ningú a la lectura de cartes de la loteria mexicana. Amb la intenció d’omplir l’espera de forma creativa vaig decidir tirar-me les cartes a mi mateixa. La pregunta que em vaig formular fou al voltant de la pròpia activitat: quin era el sentit profund de la meva motivació, i sobretot si valia la pena seguir oferint-la.

Tirada de cartes a La Social

Després de barrejar les cartes i concentrar-me en aquests interrogants en vaig treure una. Em va sortir “ EL APACHE”. La primera idea que se’m va encendre al contemplar-la va ser la idea de traïció, la sensació d’haver desarrelat una tradició cultural.

Des d’aquesta sensació incòmode, i que m’inclinava a desistir, em vaig començar a mirar l’apatxe amb un altres ulls, i el vaig veure guerrer i indomable, vinculat a la natura i a les seves creences i símbols, i vaig sentir una mena de força que m’infonia ganes de continuar .

Tirada de cartes a La Social

Davant el dilema vaig decidir treure una altra carta a veure si m’ajudava a inclinar la balança. Va sortir “EL VENADO” que no em va ajudar gens, només va accentuar la simbologia de la primera carta. Sé que el “venado” és un animal simbòlic molt apreciat pel poble wirradica de Mèxic. També recordo que el cérvol, entre moltes altres coses, és símbol de fecunditat i de renaixement i que està vinculat a l’arbre de la vida… A més a més, el fet que sigui un animal em va remarcar el valor de la natura, de l’instint i de la intuïció. Va representar una invitació a tancar els ulls i escoltar el meu cor.

Vaig recordar l’obra de Frida Kahlo “El venado herido” i vaig notar una lleu fiblada a l’antiga i sempre nova ferida de l’ego, un dolor molt conegut que a vegades em connecta amb la frustració i a vegades, quan aconsegueixo aguantar-lo, em fa més forta, perquè llavors sóc capaç d’escoltar el que em xiuxiueja: “aixeca’t i camina”.

 

Vaig decidir que una tercera carta, per força, havia de desfer l’empat i ajudar-me a resoldre el dilema. Va sortir “EL MUNDO” i de seguida vaig pensar que el món era molt gran i que tot hi podia tenir cabuda. La idea d’interculturalitat és va fer figura, va arribar acompanyada de verbs com intercanviar, compartir, aprendre….de seguida vaig notar, corporalment, com es dissolia el dubte i guanyava el si.

La contemplació de la carta sencera, la visualització d’aquesta mena d’atlant amb el món a les espatlles em va suggerir esforç, massa esforç, i vaig sospitar que la resposta podria ser seguir oferint l’activitat i fer-ho mitjançant una taula on la gent interessada s’hi pugui apuntar i reservar hora.

Tirada de cartes a La Social

De tota manera fins que no estigui enllestida la taula hi aniré anant cada dijous i després el primer de cada més perquè cada cop que hi he anat, hagi tirat les cartes o no, ha viscut estones riques, plenes de sorpreses i regals.

    Related Posts
    • All
    • By Author