image Una tirada particular image A través del mirall. Una espera diferent
  • ca
  • es

NÚMERO 6. La Sirena II

Al llarg del temps les sirenes han anat canviant de forma. En un inici eren dones ocell, sovint amb urpes de rapinyaire i menys freqüentment de lleó, després aus marines i finalment dones peix que son les que coneixem millor i imaginem actualment.

La seva característica essencial , a més a més de la bellesa, és el seu cant irresistible, una melodia que arrossega a la mort a qui l’escolta, despullant-lo de la pròpia voluntat i fent-lo sucumbir als seus encants. Les sirenes són símbol de seducció, o de les temptacions en un context més religiós.

Les sirenes representen els paranys parats pel desitjos i les passions. L’allunyament del camí personal, de la responsabilitat de la pròpia vida per fantasies i idealitzacions. Aquesta meitat aèria o aquàtica les converteix en creacions de l’inconscient, dels somnis, i dels indrets més ocults i obscurs on habiten les pulsions.

Unes de les sirenes més conegudes les trobem a L’Odissea d’Homer. Odisseu aconsegueix salvar-se gràcies als consells de Circe. Ella li recomana que tapi amb cera els oïdes de la seva tripulació i que els demani que l’encadenin al màstil de la nau per poder escoltar-les sense córrer perill. Per temptar-lo les sirenes li ofereixen el coneixement sobre totes les coses. Ell surt victoriós de la prova, malgrat hi ha qui pensa que no s’hi va enfrontar veritablement si no que va fer trampes. Podem pensar que va fer trampes o que va ser astut i conscient de les seves limitacions.

Segons Kafka, les sirenes disposen d’una arma molt més poderosa que el seu cant: el seu silenci, i aquest silenci és el que no va ser capaç de sentir Odisseu, ja que front la seva estratagema elles no van cantar si no que el van ignorar.

[Veure el llibre aquí.]

Una activitat interessant pot ser atrevir-se a escoltar el cant de les nostres pròpies sirenes i potser encara més el seu silenci.

Odisseu és l’heroi que torna a casa, aquesta darrera etapa és imprescindible per culminar la gesta, que comença amb la partida, quan deixem enrere allò conegut i ens disposem a afrontar les proves que ens depara la vida, que es podria considerar la segona etapa.

Una vegada superades les proves cal iniciar el retorn, que a vegades pot ser el tram més difícil.

    Related Posts
    • All
    • By Author