image Rituals: Tió de Nadal image Número 22. La Bota II
  • ca
  • es

Número 22: La Bota

El primer que em ve al cap mirant aquesta carta és l’expressió “morir con las botas puestas”. He buscat la traducció al català, i després d’una cerca infructuosa he decidit traduir-la per “morir al peu del canó”. Penso que amb aquesta elecció no traeixo al significat d’acompliment del deure fins les darreres conseqüències, la mort si és precís. En ambdós casos l’expressió està lligada a l’ambient militar i representa valentia, coratge i determinació. En aquest mateix sentint recordo el gest de “trepitjar fort”, és a dir, amb fermesa i confiança.

Qui mort, ja no pot trepitjar, ni caminar; des d’aquesta mirada les botes (i el calçat en general), buides, soles, abandonades, cobren una significació funerària.

Per això a vegades veiem sabates i sobretot bambes penjades en cables de l’electricitat o del telèfon; representen a algú que ha mort, sovint assassinat. Eixamplant la significació, en molts indrets, expressen també el final d’una etapa, la voluntat de deixar quelcom enrere o la commemoració d’una primera vegada. La mort associada al canvi, i l’inici i el final entrellaçats. Poden ser, també, una forma de delimitar el territori i la senyalització d’un espai ocupat o de venda de drogues.

La persona que es veu forçada, per alguna raó, a renunciar al seu calçat i a desplaçar-se sense sabates o a canviar-les per unes altres més humils i sobretot homogènies, iguales a les del grup al que el fan pertànyer, es veu, a la vegada, obligada a lluitar per mantenir viva la seva autoestima i dignitat, perquè qui l’imposa aquesta mena de càstig pretén arrabassar-se-les.

Un exemple clar i conegut d’aquest situació son els magatzems dels camps de concentració nazis. Primo Levi, entre d’altres, ho explica amb detall.

Les sabates, en les éssers humans, que caminem erectes, poden ser a més a més d’un fonament simbòlic, una extensió de la nostra identitat. Per això la Ventafocs és l’escollida i el seu peu l’únic que encaixa en la sabata perduda i per això també despullar algú de les seves sabates és una forma d’intentar robar-li la unicitat.

Les sabates, a la Xina s’ofereien com a regal de casament, donat que la paraula es pronuncia igual que la que significa “acord recíproc” i també a que les sabates sempre van en parella.

(Totes les fotos que acompanyen el text, excepte la carta, són sorpreses de la ciutat, regals del carrer, objectes trobats.)

    Related Posts
    • All
    • By Author
    • By Category