image Número 22: La Bota image Número 13. El gorrito
  • ca
  • es

Número 22. La Bota II

Les botes també m’evoquen la cançó que canta Nancy Sinatra “These boots are made for walking”, “aquestes botes estan fetes per caminar”, em quedo amb el títol perquè la cançó expressa un to venjatiu al afegir, “fetes per caminar sobre tu”. L’acció de trepitjar, des d’un punt de vista simbòlic ja l’he comentat en l’entrada “Associacions”, així com la relació amb descalçar-se en un lloc sagrat com a contraposició.

De fet posar el peu sobre un terreny o llançar-hi el calçat representa un símbol de dret de propietat i en canvi anar descalç esdevé el contrari, una mostra que no hi cap intenció de domini o de reivindicació sobre el lloc. Els espais sagrats no pertanyen als homes, en les tradicions originàries tampoc la Terra, que és Mare de tots, i com a conseqüència no pot ser comprada ni venuda.

Retornant al títol de la cançó de Sinatra, en concret a l’acció de caminar, les sabates simbolitzen acció i moviment. Des d’aquesta perspectiva, s’estableix una relació entre el viatge i les sabates, i a partir d’aquest vincle, les sabates o mitjons posat a la llar de foc o en un indret de la casa per Nadal a l’espera de rebre els regals, representen una parada en el camí.

El viatger separat del seu calçat està aturat, la parada pot ser un bon moment per demanar un viàtic, quelcom per prosseguir el camí. Amb aquesta mirada, l’ésser humà apareix com un pelegrí i la vida com un viatge.

En relació al viatge podem tenir en compte a Hermes (o Mercuri), missatger dels déus i patró dels viatgers, qui te com atribut unes sandàlies alades que li permeten fer de mediador entre el cel i la terra i desplaçar-se a gran velocitat.

El calçat alat de Mercuri, em fa pensar amb el conte de “Les botes de set llegües” o el de “El gat amb botes”; on les botes, a més a més de la velocitat, aporten un component màgic, la presència del cel a la terra, un miracle. En concret el gat amb botes fa possible que el jove orfe que l’ha rebut com a herència esdevingui un home ric.

L’expressió “posar-se les botes” significa menjar en abundància i també és relaciona amb quelcom bo en general o profitós, perquè antigament qui tenia l’oportunitat de fer aquests àpats o gaudir d’un tipus de vida d’abundància eren els rics; i els rics eren els que calçaven botes sovint per muntar a cavall, mentre els pobres o anaven descalços o amb espardenyes. Les botes, doncs representaven un determinat status.

Finalment llançar una sabata a una persona o fins i tot només mostrar-la-hi, especialment la sola, és un senyal de protesta i de rebuig. L’exemple més conegut és el del periodista Muntazer al Zaidi, qui va tirar una sabata a George Bush en una roda de premsa a Bagdad per protestar per la invasió d’Iraq. “Aquest és un petó de comiat del poble iraquià, gos”. Jo recordo a David Fernández de la CUP fent-ho, mostrant-li la seva sandàlia a Rato evocant Iraq, i per tant també, com a símbol d’humiliació i menyspreu al poder del poder que el ministre representava.

(Totes les fotos que acompanyen el text, excepte la carta, són sorpreses de la ciutat, regals del carrer, objectes trobats.)

    Related Posts
    • All
    • By Author