image Número 13. El gorrito image NÚMERO 6. La Sirena
  • ca
  • es

Número 13. El gorrito II

El barret, en general, al protegir el cap i per tant al estar-hi en contacte, esdevé símbol de la ment, dels pensaments i de les idees.

Sombreros dentro de jun escaparate

Les frases fetes que contenen la paraula “barretina” poden ser un exemple d’aquesta connexió: “no cabre a la barretina” no avenir-se a quelcom, no fer-se a la idea, “treure-s’ho de la barretina”, treure-s’ho del cap, “m’ha passat per la barretina”, se m’ha acudit etc…

Tants caps tants barrets”, cada barret un cap, cada cap una idea i una manera de ser… Recordo que el protagonista del llibre El Golem de Gustav Meyrink, es confon de barret i com a conseqüència adquireix trets i actituds del propietari, que se li imposen per damunt de la seva voluntat.

En la mesura que realitzem aquesta identificació i el barret passa a representar els nostres pensaments, podem necessitar posar-nos-el i reflexionar o treure’ns-el, deixar de donar-hi voltes, i passar a l’acció.

El bombí, en català també es diu barret fort o bolet. Els bolets tenen una forma semblant al barret, de fet la part superior s’anomena d’aquesta manera, barret o capell. La frase feta “estar tocat del bolet” significa estar boig, com tocat de l’ala…. (potser de l’ala del barret). Alguns bolets son al·lucinògens i ens permeten somniar desperts, deixar-nos anar, tenir visions… des d’aquesta perspectiva obrim un vincle entre el barret i la bogeria o l’ampliació de consciència de forma més general.

Els barreters del segle XIX utilitzaven compostos de mercuri en la fabricació dels barrets i la inhalació d’aquest metall produïa uns efectes que podien arribar a ser mortals i símptomes previs de tremolors i pertorbació mental: estats de deliri i idees fixes.

Persona vista del darrera portant barret

Però la relació entre el barret i la bogeria te més fonament en els bolets que en la toxicitat del mercuri, donat que només afectava als treballadors i no als qui els vestien.
Un exemple pot ser el personatge del barreter d’Alicia al país de les meravelles de Lewis Carroll que actua de manera excèntrica i boja. El capítol on surt es titula “ un te de bojos”.

Oliver Sacks te un llibre que es titula “El hombre que confundió a su esposa con un sombrero”, on parla dels seus pacients. No l’he llegit però m’ha fet gracia la coincidència.

Tornant estrictament al “gorrito” o a la gorra, l’expressió “anar de gorra” vol dir anar-se’n sense pagar, o a costa d’altri; es veu que l’origen es troba en la distinció entre les persones riques que vestien capell o barret, i els seus servents que duien gorra. Quan anaven de viatge els amos assumien les despeses d’allotjament i menjar dels criats i per això “anar de gorra” significa anar als llocs sense pagar. Podem trobar també informació que explica un origen diferent relacionat amb els estudiants, a qui se’ls reconeixia per la gorra; al no tenir sovint diners i passar gana, es colaven en celebracions per menjar de franc. Per fer veure que coneixien a la gent la saludaven efusivament alçant la gorra.

Escaparate con sombreros

En qualsevol cas tornant a la carta, aquesta ens pot servir per reflexionar sobre qüestions econòmiques o sobre la gratuïtat i l’agraïment. Recordem que “passar la gorra” és una forma de recollir diners per qui ofereix una activitat al carrer.

Les associacions poden arribar a ser infinites i el més valuós, com sempre dic, són les pròpies.

Sombrero reflejado en una ventana

    Related Posts
    • All
    • By Author
    • By Category